Saturday, November 28, 2015

Una Diagnosi per al Programa d'Immersió Lingüística

Amagadeta en un racó de la pàgina de la gencat m'he trobat amb aquesta Eina de diagnosi per reflexionar sobre l’aplicació del Programa d’Immersió Lingüística a les escoles, que és una autèntica meravella!

És una eina que es va publicar a l'octubre de 2014, elaborada per un grup de treball coordinat pel Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics, amb la finalitat d’oferir un instrument que facilités la reflexió a l’equip docent sobre l’aplicació del Programa d’Immersió Lingüística, amb l’objectiu d’identificar quins aspectes han de millorar. És una llàstima que no hi hagi una referència més explícita als seus autors, doncs es nota un bagatge lingüístic i professional molt potent al darrera.

L’instrument intenta donar resposta a les preguntes següents:
  • Què implica per a l’escola aplicar el Programa d’Immersió Lingüística (PIL)?
  • Què pot fer l’escola per afavorir l’aprenentatge d’una L2?
  • Quins aspectes del PIL podem millorar al nostre centre?
Es pot considerar doncs una eina de diagnosi, que serveix per detectar els punts forts i els punts febles de l’aplicació del Programa d’Immersió Lingüística en una escola.

A l’ensems, la mateixa eina presenta línies d’actuació perquè el centre pugui valorar i decidir si li convé incorporar canvis metodològics o organitzatius.

L’origen d’aquest instrument s’ha de situar en el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (2004-2011), en què es va definir un nou marc d’intervenció basat en la llengua, la interculturalitat i la cohesió social, que es concretava en l’aula d’acollida, el centre acollidor i el pla educatiu d’entorn: tres línies estratègiques per respondre d’una manera integrada als nous reptes de cohesió social i lingüística de la nostra societat.

És per això que estimo el català!
Des dels anys vuitanta, molts centres de bona part dels territoris de parla catalana apliquen programes d’immersió lingüística perquè els alumnes que no tenen el català com a llengua familiar l’aprenguin de manera integrada amb els continguts del currículum.

Aquesta aplicació per part d’alguns centres, però, ha esdevingut, a voltes, rutinària, sense la reflexió necessària que hauria d’haver comportat el canvi de la composició sociolingüística dels alumnes del nostre país, especialment durant la primera dècada del segle XXI.

És dins d’aquest nou context que es concretà el Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió en l’actual context sociolingüístic (2007-2013), ja que calia adaptar i potenciar la immersió lingüística, aprofitant el patrimoni pedagògic de tota l’experiència acumulada per la comunitat educativa de les terres de parla catalana.

Ens cal donar un nou impuls al català!


Saturday, November 21, 2015

La Gamificació a l'Aula de Llengües

What I like this week

Interessantíssima aquesta xerrada entre Francisco Herrera, Joan-Tomàs Pujolà y Victoria Castrillejo sobre els procesos de gamificació a l'aula de castellà (com a segona llengua) dins de "Encuentro Práctico International House".

En aquesta entrevista es parla sobre les relacions entre Joc i Aprenentatge, el concepte de gamificació i la qüestió de que s'ha de veure com una evolució o com una disrupció d'un enfocament lúdic més ampla.

En quins moments s'ha de gamificar i en quins no? En quin moment de la investigació ens trobem? Quines pràctiques docents s'estan portant a terme amb aquesta metodologia?





Joc i aprenentage han d'anar lligats, doncs el joc és una eina molt potent en l'aprenentatge de les llengües. El Joc desinhibeix, fa perdre la por a l'error, crea una atmosfera i un espai d'aprenentatge relaxat i fomenta la creativitat en un entorn molt motivador.

La gamificació te, precisament aquest poder de posar a la nostra disposició -els mestres- unes mecàniques de pensament crític i unes habilitats de pensament complexes (critical thinking and high thinking skills) que provoquen inevitablement l'aprenentatge.

De tota manera, amb la gamificació pot passar el mateix que passa amb la creativitat: creure que és una activitat reservada només als infants i que, en créixer, l'hem d'abandonar i mostrar una faceta menys "juganera".

Jo soc partidari més aviat de tot el contrari: de treure el jugador que portem a dins i de integrar-lo en l'aprenentatge de les llengües.


En el podcast també trobareu algunes desavantatges de la gamificació: l'actitud de l'alumne a pensar que gamificar és "poc seriós", que no és útil. La dificultat de planificar completament una sessió, tot seguint una gamificació estructural. Que fomenta la competitivitat i que quasi sempre el guanyador o guanyadora espera una recompensa...

Crec que és molt important explicar als alumnes els objectius i les normes de joc abans de començar, explicar quin sentit té el joc en les nostres classes de castellà o d'anglès i què pretenem, quan s'acaba el joc, i que s'espera d'ells en acabar. Només amb una explicitació extensa i clara s'evitaran malentesos posteriors.

Si voleu saber més sobre “gamificació” aquí teniu una bibliografía comentada sobre la gamificació en l’aprenentatge.

Tuesday, November 10, 2015

Maker Pedagogy Or The Re-Birth Of Constructionism

What I like this week

Maker Pedagogy is an approach that utilizes the principles of ethical hacking (i.e., deconstructing existing technology for the purpose of creating knowledge), adapting (i.e., the freedom to use a technology for new purposes), designing (i.e., selecting components and ideas to solve problems), and creating (i.e., archiving contextual knowledge obtained through engaging in the process of making, as well as the actual tangible products) as part of an overall way of working with those interested in learning about science and technology. (Bullock, 2014) 

Photo: Manu Chamb

Seymour Papert's work on constructionism outlines the cognitive gain that occurs when we create something new rather than simply repeat knowledge that has already been acquired. They create strong mental models of their world by engaging directly in the process of construction. Learners who produce more than they consume are generally more aware of their own learning processes and can adapt more quickly to changing environments and demands on their skills.

"Terms such as collaborative learning, project-based learning, metacognition, inquiry-based learning, and so on, might be new to some audiences, but they have a relatively long and well-documented history for many educators. The most widely-known and promising pedagogical approach is constructivism grounded on the work of Piaget, Vygotsky, and Bruner. Constructionism brings creativity, tinkering, exploring, building, and presentation to the forefront of the learning process".

"Over the last decade my teaching has undergone a dramatic transformation as I played with many methods for getting my students to learn not only through doing, but also through creating. Initially this interest was sparked by a belief that targeting the highest level of Bloom’s Taxonomy (revised) would lead to mastery in all the other cognitive domains. Later it was bolstered by an interest in creating more collaborative learning opportunities for my students".

And, so do I!

I suggest you to read these three articles to know more about Maker pedagogy or the Maker Movement. Innovation and future are already here!

The Hybrid Pedagogy, a digital journal of learning, teaching and technology

Edutopia. How the Maker Movement Is Moving into Classrooms

Harvard Educational Review.The Maker Movement in Education: Designing, Creating, and Learning Across Contexts

Sunday, November 08, 2015

Trends Shaping Education

What I like this week

What does it mean for education that our societies are increasingly diverse?

How is global economic power shifting towards new countries?

In what ways are working patterns changing?



Trends Shaping Education 2013 brings evidence to give policy makers, researchers, educational leaders, administrators and teachers a robust, non-specialist source to inform strategic thinking and stimulate reflection on the challenges facing education, whether in schools, universities or programmes for older adults. It will also be of interest to students and the wider public, including parents.

The trends presented are based on high-quality international data, primarily from the OECD, the World Bank and the United Nations. The charts contain dynamic links so that readers can access the original data. Trends Shaping Education 2013 is organised around five broad themes, each with its own "Find out more" section: A global world, Living well, Labour and skill dynamics, Modern families and Infinite connection.

Trends Shaping Education 2013. Centre for Educational Research and Innovation

Monday, November 02, 2015

Competències Bàsiques de l'Àmbit Lingüístic (Llengües Estrangeres)

El proper dia 3 de novembre a les 18 h es presentaran, a l'Institut d’Educació Física de Catalunya, INEFC, diferents documents de competències bàsiques d'educació primària i d'educació secundària obligatòria, que el Departament d'Ensenyament ha estat elaborant aquests darrers mesos

La publicació del Nou Currículum i la necessitat d'adaptar les programacions a l'escola a les noves orientacions ha provocat aquesta publicació "en massa" dels documents que aporten orientacions per treballar de manera competencial l'àmbit d'Educació en Valors, Coneixement del Medi, àmbit Social (Geografia i Història) i els de les Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic (llengües estrangeres) tant per primària com per secundària.

En aquests documents han estat treballant durant anys professionals reconeguts de l'àmbit pedagògic i especialistes en els diferents àmbits que es relaciones. És la primera vegada que un currículum ve acompanyat d'unes orientacions que, a més de redactar els Criteris d'Avaluació i exemplificar alguns "Indicadors" per a l'avaluació, inclou un exemple de treball competencial en cadascúna de les competències.

En el de primària s'ha utilitzat com a exemple un dels meus projectes (pàgina 57), que ja vaig publicar en el seu dia en aquest blog: "Illustrating a Song" i que exemplifica la competència número 6, dins l'àmbit de Comprensió Lectora : "Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensió de textos".

Aquí us deixo els enllaços dels dos documents (primària i secundària) i l'enllaç a l'ARC on es troba publicat.

"Illustrating a song" in ARC
 Primària                                SecundàriaCompetències bàsiques de l'àmbit lingüístic (llengües estrangeres). Educació primària                   Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic (llengües estrangeres). Educació secundària obligatòria