Tuesday, June 07, 2016

Deures si, deures no... Ja hi tornem a ser!

Una llarga història...

De tant en tant la discussió de si els mestres hem de posar deures o no, apareix en els mitjans de comunicació com un mantra repetitiu que desperta discussions però que no aporta solucions. A vegades ho fa al·legant que els deures son un dels factors causants de estrès en els nens i en les nenes. D’altres, que és causant d’angoixes familiar i de la manca de conciliació horària a la llar.


Si posem deures... “no serveixen de res” . Si no en posem... “baixen els resultats”. Quina és la repercussió real que tenen els deures en el rendiment escolar? Som un dels països d’Europa en el que els seus alumnes dediquen més temps a fer deures (6,5 hores setmanals contra 3 a Finlàndia). Per contra els resultats en les proves PISA no milloren.

La història de l’educació està plena de referències als deures en favor i en contra. Hi ha hagut batalles dialèctiques aferrissades, entre experts i no tant experts, sobre els beneficis i/o perjudicis de prolongar algunes activitats més enllà de l'horari escolar, sota la denominació de deures.

S’han fet recomanacions variades sobre els deures: algunes fan incidència en que han de ser tasques motivadores per als nens, breus, creatius, personalitzats, no ser causa de discriminació i no usar-los mai com un càstig. Altres animen als alumnes a dedicar un temps fora de l’escola (uns 20 minuts), a aquelles tasques que suposin una formació complementària en biblioteques o museus, amb l'exercitació de la lectura, la investigació i l'ús de les noves tecnologies.

Moltes vegades els mestres  hem sentit allò de "és que jo no el puc ajudar, jo no en sé de mates o d'anglès o ciències..." i és que els deures augmenten les desigualtats perquè hi ha famílies que poden ajudar a fer els deures o pagar a un mestre particular que ho faci i altres no. En aquests casos l’autoestima de familiars i infants pot quedar malmesa i provocar un efecte completament contrari al que pretenem.

La pregunta hauria de ser "Quins deures” hem de posar a l'escola"?

Potser la millor resposta pedagògica és la que te a veure en el que s’ha anomenat “long life learning” o  "aprenentatge al llarg de tota la vida".

Crec que l'escola, els seus professionals i les famílies han de començar a entendre que l’aprenentatge transcendeix les parets de l'escola. Que ha d’haver un continu “feedback” o “retroalimentació” entre casa-entorn-escola, i a l'inrevés.

Hem de tendir cap a una concepte innovador dels deures, més centrada en el nen, en els contextos en què aquest interactua i en les seves pròpies necessitats d’aprenentatge i amb els “tempos” que cadascú, individualment, reclami i necessiti al llarg de la seva escolarització. Han de ser deures que despertin la curiositat, la recerca, que donin entrada a les vivències dels nens i nenes fora i dins l’escola...

Que les tasques escolars són importants fora de l'aula per a exercitar la cultura de l'esforç i la disciplina (d’altra banda molt necessària en els nostres dies), crec que tots hi estem d’acord. Els nens i nenes no poden sortir de l’escola i pensar que estan de “vacances intel·lectuals” fins l’endemà o fins el dilluns matí. Els deures, en la seva justa mesura i pel que fa a determinats continguts educatius, tenen un potencial pedagògic que no cal menysprear.

Una visió radical de la supressió dels deures escolars, impediria que aquest concepte de “Long Life Learning”  centrat en la interacció entre tots els elements educatius que envolten les persones, tant els formals com els no formals, diluís tots els esforços que ha fet l’escola en els darrers anys per implicar més a les famílies en l’ensenyament-aprenentatge dels seus fills i filles.    

Cal que tornem a incorporar al currículum educatiu l'ensenyament de tècniques i hàbits d'estudi (quan jo anava a escola en els 60’s-70’s teníem una sessió setmanal). Cal elaborar i dissenyar un altre tipus de tasques per “fer” fora de l'aula, que l’enriqueixin en actituds i habilitats que després li seran valorades positivament al llarg de la vida (creativitat, innovació, destreses artístiques, habilitats físiques, etc.). En definitiva, més que deures hauríem de qüestionar diàriament als nens i nenes amb dues soles preguntes: "Què és el que t'ha ensenyat la vida avui?” i “Per què et pot servir el dia de demà?

© Enric Calvet

Fonts: 
  • http://faros.hsjdbcn.org/ Begoña Nafría
  • http://diarieducacio.cat/ Joan M. Girona

Sunday, June 05, 2016

EscolaNova21: el canvi cap a un nou paradigma educatiu

Quan a molts països del món estan arribant canvis en els seus model educatius (Finlàndia, Gran Bretanya, Nova Zelanda...), sembla que aquí, i ara, també ens podem apuntar a aquesta necessitat de canvi educatiu del nostre sistema.

From www.csee-etuce.org 
“Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. Aquests canvis indiquen l’emergència d’un nou context global per a l’aprenentatge que té implicacions vitals per a l’educació. Això requereix que revisitem el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge. La complexitat del món d’avui requereix una aproximació comprensiva a la política educativa inserida en una millor comprensió de la manera com el coneixement es crea, es controla, es dissemina, s’adquireix, es valida i es fa servir. També requereix un desenvolupament dels principis ètics que governen l’educació i el coneixement com a béns comuns”. (Font: UNESCO – “Rethinking Education”).

 Aquest és el marc referencial:



I aquesta és la nostra proposta...

EscolaNova 21 és la proposta a Catalunya impulsada pel Centre UNESCO a Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya i la Obra Social La Caixa.

EscolaNova21 busca respostes a qüestions plantejades als darrers anys pels professionals de l’educació i famílies per tal de superar el model d’ensenyament transmissor i possibilitar que els infants i joves puguin gaudir a l’escola d’experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit, que els permetin esdevenir persones autònomes amb una vida plena:


  • Quines són les competències que ho faran possible? 
  • Com garantir l’assoliment d’aquestes competències a tota la població? 
  • Quines pràctiques d’aprenentatge les desenvoluparan? 
  • Com es mesurarà l'assoliment dels aprenentatges? 
  • Què vol dir “crear un ecosistema educatiu avançat”? 
  • Com poden contribuir les escoles a aquesta “onada de canvi”?



Algunes respostes, que no totes, les trobareu al següent enllaç: www.escolanova21.cat